Uno de mis mejores viajes

Una crònica per a viatgar.

 

Un viatge és sols per a recordar sempre gràcies a les fotografies o històries divertides?

En els meus viatges sempre hi ha una xicoteta part que recordarem i que voldrem més que qualsevol i vaig a contar-la ara.

 

Una xicoteta part de tota la meua família anem de camí a Andalusia concretament a un poble completament desconegut a Jaen,dic que és desconegut i també perdut perquè sols hi havia cinc residents al poble i tots ells eren família.

                                                   (Aquest és el poble en qüestió)

Jo no ho vaig saber que el poble era tan xicotet i que els seus habitants tots foren família fins quan tornàvem altra vegada a la calor i la humitat de València.El  viatge començava més o menys a les nou del matí,la meua família i jo anàvem  a Alginet,per a vore les meues cosines i als meus oncles i començar el viatge.

Des del meu punt de vista,el trajecte era molt llarg,és cert,però pots relaxar-te, jo pensava  en com podia ser la nostra casa allí al poble,de nom desconegut per a mi,mentres notaves com la temperatura pujava i la humitat baixava,les hores cada vegada eren més llargues i solos volies descansar al mateix temps que veies muntanyes i cotxes per la carretera.

Fins arribar per a conèixer als propietaris de la casa,el trajecte el vaig a descriure com impossible,sols podíem dir si aquest camí era verdader,perquè el cotxes no es distingien de la terra y les roques que hi havia fins llegar al final.En la meua opinió,la casa hi era perfecta excepte per les escales que la creuaven,però sense cap dubte el millor era la piscina,en la que vam compartir moments molt còmics he inolvidables.(No tinc una imatge que siga el suficientment seria com per a posar-la)

Sinceramente,me divertí mucho durante dos años seguidos en el pueblo,aunque no lo parezca.